A finals de l'any 1999 l'equip de l'Escola d'Infermeria del Mar va iniciar un procés de transformació paradigmàtica i funcional del Projecte de Centre, aprofitant la reforma universitària dels plans d'estudis vigents i seguint les recomanacions dels experts del món educatiu, universitari i empresarial. Aquest canvi d'orientació afecta tant la formació pre i postgrau com a les estructures i serveis de l'Escola, i permet resignificar la seva finalitat en el lloc i moment actual.

Aquest procés es concreta en:

1. Projecte formatiu de la diplomatura

El projecte de formació pregrau d'infermeria té com a objectiu la formació de professionals infermers, en qualsevol àmbit on puguin desenvolupar la seva activitat.

Cal entendre la formació en l'àmbit disciplinar de la Infermeria com un procés que amplifica l'aprenentatge de l'estudiant i l'especialitza en cures infermeres, per la qual cosa ha de proporcionar un context formatiu que garanteixi el seu desenvolupament en tres àmbits principals:

1. En l'adquisició de coneixement i la seva aplicació amb les etapes d'abordatge, clarificació i resolució de problemes.
2. En l'aprenentatge d'habilitats, des de les motrius fins a les cognitives i les interpersonals, essent l'experiència pràctica essencial per al seu desenvolupament.
3. En l'aprenentatge de valors i actituds per tal de modelar un perfil professional ètic d'acord amb el codi deontològic propi, i desenvolupar un caràcter professional crític, creatiu i innovador.

La noció d'acreditació i de qualificació professional ha esdevingut obsoleta i actualment està guanyant rellevància el concepte de competència personal. Una competència combina la qualificació, el comportament social, l'aptitud a treballar en equip, la capacitat d'iniciativa i la creativitat. En el cas d'organitzacions dedicades al desenvolupament d'activitats de serveis, especialment s'emfasitzen aspectes com ara:

• Un compromís personal del treballador, que és considerat com un actor de canvi.
• Qualitats adquirides que s'anomenen saber ser com la capacitat de comunicar, treballar amb els altres, dirigir i resoldre conflictes, entre d'altres.

Entenem el fet de ser competent com saber transferir a temps un combinat de coneixements, habilitats (motrius i cognitives) i actituds per tal de respondre eficaçment a una determinada situació, la qual cosa requereix un alt nivell de motivació i experiència prèvia front situacions semblants.

El treball de reformulació i redefinició del currículum d'infermeria ha permès formular les metacompetències que ha de posseir qualsevol diplomat i que han de poder desenvolupar-se en qualsevol context de cures infermeres (hospitalari, sociosanitari, comunitari, etc.) per tal de tenir cura de les persones en els diferents moments evolutius i crítics de la seva vida (infants, adults, ancians, etc.), catalogant-les sota quatre categories:

1. En l'àmbit del comportament específic professional: prendre iniciatives en condicions de risc i d'incertesa i portar-les a terme de manera eficaç.

2. En l'àmbit perceptiu: capacitat de reunir i sistematitzar informació.

3. En l'àmbit afectiu: posar-se en el lloc dels altres i resoldre conflictes interpersonals.

4. En l'àmbit simbòlic: conceptualitzar l'entorn assistencial com a sistema, substituint la idea d'autoritat pel concepte d'influència.

2. Programes formatius per tal de respondre a les necessitats dels professionals i de les Institucions.

El paper de l'Escola no ha de limitar-se només a la formació de pregrau, sinó que s'ha d'extendre a la formació continuada i permanent dels postgraduats.

Amb aquesta finalitat, els programes de postgrau es construeixen a partir de la detecció de les necessitats explícites i latents que es detecten en l'entorn. Per això, la interacció amb els responsables de les institucions, amb els recent graduats i les infermeres que estan desenvolupant la seva tasca professional, és essencial en el disseny de la formació que s'oferta.

A grans trets aquestes línies formatives es concreten en:

• Mantenir i desenvolupar les competències professionals, tant en àmbits hospitalaris com extrahospitalaris.

• Respondre a les demandes i necessitats individuals no cobertes per la formació de pregrau i que es deriven de la pròpia activitat del professional.

• Millorar constantment la qualitat del procés i producte infermer, a partir dels nous models de gestió.

• Aprofundir en la infermeria transcultural com un imperatiu per a la pràctica infermera actual.

3. Metodologia docent per a ensenyar i aprendre la ciència i art de la Infermeria

La gènesi de competències en el camp educatiu ens remet a la idea de servei més que no pas a la de producte. Es tracta del que s'anomena servucció perquè el servei educatiu es consumeix al mateix temps que s'elabora; així doncs, és molt difícil separar i diferenciar, sota aquest punt de vista, l'educació i formació de l'aprenentatge.

El model pedagògic a adoptar esdevindrà de la redefinició dels continguts de la formació infermera partint dels objectius d'aprenentatge que requereixen cadascuna de les categories competencials definides pels professionals infermers. Aquestes competències fan referència als sabers que cal combinar i mobilitzar en cada acció professional (coneixements, habilitats i actituds) i que comporta adoptar una metodologia didàctica que afavoreixi l'aprenentatge dels objectius proposats en la formació i consideri els diferents estils d'aprenentatge de cada estudiant i el condueixi vers l'autoaprenentage.

Un altre concepte és el de procés, donat que la formació i també l'aprenentatge esdevenen un continuum dinàmic i únic, on cada situació d'aprenentatge es presenta diferent per als individus que hi participen.



4. Model organitzatiu i funcional per a assolir el nivell de qualitat descrit.

L'Escola és, com tota organització, un sistema que neix, creix i evoluciona gràcies al seu bon funcionament. És un sistema viu, en el sentit biològic del terme; tots els seus elements, òrgans i subsistemes treballen en vistes d'una mateixa finalitat i aquesta és la que dóna sentit a la seva existència. Aquest objectiu general es fa operatiu en desglossar-se en objectius més concrets que dirigeixent i unifiquen els elements de cada subsitema i de l'equip de treball.

Les institucions educatives quan es refereixen a clients externs, diferencien dos conceptes. D'una banda el client immediat, l'alumne, i d'altra, el client final, és a dir la societat, la institució assistencial i la professió.

Tanmateix ha de considerar-se que en el decurs de tot el servei educatiu intervenen diferents col·lectius professionals (administratius, bibliotecaris, docents, gestors, etc.) que configuren diferents subsistemes interrelacionats entre ells i esdevenen clients i proveïdors al voltant del procés de formació, com per exemple els serveis de suport a la formació en relació a cada professor i a l'equip docent. En aquest cas es defineix un tercer concepte de client, el "client intern" del sistema escola.

Certament, en l'àmbit formatiu el nucli és l'educació, però no ha d'oblidar-se que cal proveir-lo d'un context i d'unes condicions que li siguin favorables, fet que remet a tots aquells processos (gestió, avaluació, administració, manteniment, etc.) i subprocessos que han de donar suport al nucli principal. Tanmateix, es poden anomenar processos de suport del procés principal, cadascun dels quals és dirigit i controlat per una persona i que respon a les demandes d'altres que passaran a entendre's com als seus clients immediats.

Apareixen així diferents serveis, en el sentit de donar servei a més que no pas restar al servei de. Donar servei implica que hi ha algú que proveeix, un altre que elabora i es responsable del procés, i un tercer que el rep i per tant n'és el seu client.